FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no dura sinó un dia. Febre efímera. De molt curta durada. Plaers efímers. Il·lusions efímeres. Flors efímeres. Insecte del gènere Ephemera, de l'ordre dels efemeròpters, d'ales hialines amb venes tacades de fosc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malaltia infecciosa i contagiosa d'origen víric, caracteritzada per febre alta i per una erupció cutània de pústules que fan crostes, les quals, en caure, deixen ordinàriament una cicatriu permanent. Una cara tacada de verola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat més o menys durador de pertorbació mental que es manifesta per una gran excitació, incoherència en les idees, delusions i al·lucinacions, causat per la febre, una intoxicació, una contusió, etc. El malalt, en el seu deliri, no cessa de demanar la seva mare [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'aborció. Part abortiu. Nat prematurament, mort en germen, no reeixit, rudimentari. Fetus abortiu. Que pot fer avortar una femella prenys. Medicaments abortius. Que pot fer avortar una malaltia. Tractament abortiu de la febre tifoide. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no va de pressa. És lent en els moviments. És lent en les seves resolucions. Amb pas lent. Respiració lenta. Que triga més del normal a fer el seu curs. Una metzina lenta. Una mort lenta. Febre lenta. Pols lent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malaltia infecciosa deguda a la presència a la sang de protozous del gènere Plasmodium, transmesos a l'home per mosquits del gènere Anopheles. malària equina Septicèmia dels animals de peu rodó originada per un virus i caracteritzada per febre recurrent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (a algú) el vigor, les forces. Feia dos dies que la febre el prostrava. Agenollar-se als peus d'algú humiliant-se o en senyal de reverència o adoració. Va prostrar-se davant la imatge. Vull prostrar-me davant aquest mestre de la poesia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
discreció d'algú. Deixar d'explicar en un escrit alguna cosa indicant (al lector) el lloc del mateix escrit o d'un altre on la cosa és explicada. Atenir-se. Algú, fer passar de mans seves a mans d'altri. Trametre. Perdre part d'intensitat. Remetre la febre, el dolor, la tos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més petit. Disminuir la llargària d'un vestit. Disminuir un calmant el dolor. Disminuir les despeses i augmentar els guanys. Esdevenir menor. La febre ha disminuït. Els guanys disminueixen d'un any a l'altre. disminuir la temperatura d'un cos Refredar-se un cos. [...]
